Depressió

En els darrers temps han anat apareixent pronòstics, que de vegades més aviat semblen profecies, sobre que la depressió d'aquí a uns quants anys serà el segon trastorn o malaltia en importància per la seva afectació a nivell mundial, darrere de les malalties cardiovasculars. Aquests auguris no estan realitzats per pessimistes o falsos profestas, són de la pròpia OMS, Organització Mundial de la Salut.

Més enllà d'entrar a debatre sobre si la depressió té principalment un origen o causa orgànica o més aviat psicològica, sembla que hi acord en classificar els tipus de depressió en dos grans grups; 'les depressions endògenes (que se'ls atribueix una causa orgànica) i les depressions exògenes (que s'atribueixen a una causa o factor ambiental, és a dir, reactives a problemes de les persones).

Però jo segueixo pensant, que el que realment hi ha darrere de la majoria de depressions, tant endògenes, com exògenes, és senzillament infelicitat, si no aconseguim donar sentit a les nostres vides, si els obstacles en el camí ens superen o les pedres ens colpegen una i una altra vegada, o els estils de vida que gaudim en una societat "moderna" ens allunya de gaudir de les coses senzilles, molt probablement les energies s'esgoten i les piles es fonen, que vindria a ser ni més ni menys que això que anomenem depressió.

Si de cas penses que algun laboratori aconseguirà algun dia fabricar la pastilla de la felicitat, llàstima, em sembla que per aquest camí no anem bé. Els psicofàrmacs són útils, bàsicament per recarregar les piles, però no per a resoldre el que únicament és responsabilitat nostra, transitar per la vida amb objectius, metes, il.lusions, resistir davant els cops, enfortir-després de les debilitats, potser sent amables amb les coses que ens envolten, ens resultarà més senzill.

 

 


Escala de depressió de Beck

Copyright© 2014 - 2018 SIPS  | Avís Legal |  Designed by Imagium Imagium

Facebook

Twitter

Google Plus